MISCEL·LÀNIA BIOGRÀFICA
951
page-template-default,page,page-id-951,stockholm-core-1.1,select-theme-ver-5.1.7,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_over_content,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.3,vc_responsive

Solsona / Barcelona

Vaig néixer a Solsona el 23 d’abril de 1984. Sóc arquitecte superior per l’Escola tècnica superior d’arquitectura de Barcelona EtsaB i màster de formació del professorat d’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional en l’especialitat de dibuix per la Universitat de Barcelona.


Des de ben petit he estat vinculat amb el tramat artístic i cultural de la meva ciutat, i provinc d’una família estretament lligada al món de les arts plàstiques, EL disseny, la cultura, la ciència i l’arquitectura.


Culmino la formació primària, secundària i post obligatòria (2002) a l’escola Arrels de Solsona ( Fusió de les antigues escoles Sagrat Cor, Lestonnac i Castellvell ) on avui exerceixo de professor de dibuix tècnic. Una escola familiar, d’exigència acadèmica, compromesa i arrelada a l’entorn, amb sensibilitat per la dimensió humana i espiritual de la persona. L’equip docent del centre influeixen positivament en la meva formació i hi estableixo alguns lligams d’amistat que es perllonguen amb el temps, com en el cas de les professores Maria Ramon i Isabel Vila, Mei.


A part de la formació obligatòria, des de ben petit, formo part de l’Agrupament Escolta Pare Claret, curso estudis de dibuix i escultura amb l’artista Carme Carreras i de música a l’Escola Municipal de Música de Solsona, dirigida en aquell moment per la coneguda pedagoga Anna Camps i Colomés. En la vessant instrumental curso estudis de saxòfon clàssic (nivell grau mitjà) amb els professors Joan Novelles, Joan Jordi Beumala i Armand Franco i de tenora amb els germans Campos.


La música entesa com a part indestriable de l’art sempre ha format part de la meva vida i prova d’això n’és el vast repertori de formacions musicals en les quals he participat, totes dirigides actualment per bons amics: Ad Libitum, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, l’Orfeó Nova Solsona, el Quartet de Saxos de Solsona, La Capella del Claustre i l’Orquestra Patinfanjàs on entro en contacte i estableixo amistat amb el músic i dinamitzador cultural Joan Subirà, Joan de la Rossa.


Durant la meva etapa universitària (2003 -2012) a part de la immersió en el món cultural i arquitectònic de la ciutat comtal ( Alma mater) estic estretament lligat al departament de composició arquitectònica de l’EtsaB on col·laboro en vàries recerques amb l’arquitecta i amiga Alba Colell, entre les quals destaca la publicació El teixit residencial en la formació de la metròpoli moderna. El cas de l’Eixample de Barcelona (2009). Extens estudi dirigit pels professors Pere Hereu, Maribel Roselló, Jordi Oliveras i Carmen Rodríguez. Durant aquests anys a Barcelona participo com a saxofonista a l’orquestra de la UPC, dirigida pel músic mataroní Lluís Carner, realitzant múltiples actuacions a la zona d’influència de l’àrea metropolitana.


En aquesta etapa presideixo l’Agrupació de Geganters de la Ciutat de Solsona (2005-2011) en un moment d’una forta revitalització de les tradicions solsonines impulsada per la festa extraordinària de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre (2006) i la recerca i recuperació d’elements desapareguts com ara els Mascles (2009) En aquest context l’any 2011 em nomenen Geganter d’honor de la ciutat. També començo a participar als muntatges teatrals de LacetàniaTeatre dirigits per l’artista solsoní Aleix Albareda, interpretats durant la Festa Major solsonina: Rumors, Casa i Jardí, Somni d’una nit d’estiu, L’Inspector, Enterrant Pilars, On són les dones?… Al mateix temps participo en diversos cicles Escenes al Tatrau, a l’obra A l’entorn del Claustre (2006 i 2011) i interpreto el paper de Satanàs als Pastorets de Folch i Torres durant l’etapa 2002-2013 i al nadal 2016.

Architekton

He participat i col·laborat a través de les meves obres amb diverses entitats, institucions i empreses del territori i he firmat el disseny de vàries publicacions com ara els programes de la Festa Major de Solsona (2010, 2011 i 2014), del Carnaval (2011), Homes de terra i foc (2010), Xavier Jounou solsoní de paraula i obra (2012), 1714 Commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió (2014), Les cançons de transmissió oral del Solsonès, un tresor custodiat (2014), Testimoni d’amor. Església i País (2015) entre d’altres. També he realitzat els logotips i la imatge gràfica de desenes d’entitats i empreses entre les quals destaca el primer premi en el concurs per escollir la imatge gràfica del disc de les músiques del Carnaval (2010) i el procés de selecció de la imatge corporativa dels Castellers de Solsona (2011). També he combinat encàrrecs de gran responsabilitat com ara el disseny de la imatge gràfica del Mundial d’Enduro a Solsona (2014) i el logotip i l’equipació del Futbol base Solsona-Arrels (2016) amb diverses campanyes electorals de formacions polítiques solsonines i treballs d’àmbit més privat.

 

En el camp del muntatge d’exposicions i museografies he participat en la rehabilitació del Quarto dels Gegants de Solsona (Corpus 2012), l’exposició Veus del Record (2010) dedicada a la refundació de l’Orfeó Nova Solsona, l’exposició Claustre60 (2016) dedicada al 60è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, Nadals de Guix ( 2017) sobre els diorames del meu besavi, el pessebrista Joan Cuadrench i Margineda i en l’exposició L’església de sota bosc (2019) dedicada la vida i obra de Mn. Jesús Huguet. També he treballat en el  disseny i la realització de les escenografies de varis muntatges escènics.

 

He dut a terme conjunts escultòrics de diversa naturalesa i escala com ara les escultures d’homenatge al Joan de la Rossa (2012) a la sala Polivalent, a Mn. Ferran (2015) situada a l’escola Arrels II, a la Companyia de Maria (2018) situada a l’escola Arrels I i l’escultura commemorativa del concurs de gossos d’atura d’Odèn (2015) situada al bonic paratge del Montnou a Odèn. També porten el meu segell les escultures commemoratives del Mundial d’Enduro (2014), els diversos trofeus de la concentració de motos clàssiques de la ciutat de Barcelona i algunes de les escultures que entrega el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona, com ara el trofeu de la Nit de l’esport (2018) entre d’altres. En la part més figurativa – no tan explorada – les meves escultures tenen una influència evident de l’escultor Josep Manel Casserras i Solé, amb el qual vaig compartir amistat i bons moments.

 

També formo part de les comissions culturals creades l’any 2012 per homenatjar l’alcalde i amic Xavier Jounou, el músic i dinamitzador cultural Joan de la Rossa i al capellà Mn. Jesús Huguet ocupant-me de la imatge gràfica dels diversos esdeveniments. El mateix any passo a ser part activa de la junta presidida per Ramon Segués (amic i referent de cultura i lluita nacional), que cada any organitza el memorial Mn. Jesús Huguet, una jornada de reflexió, debat i coneixement al voltant dels temes troncals de la filosofia del capellà: església i país.

 

L’any 2013 inicio la meva activitat com a arquitecte liberal i creo el meu primer estudi a casa meva, al 6è pis de l’Edifici Àries de Solsona. Aquest fet ve propiciat per l’encàrrec imminent de la rehabilitació d’una casa al nucli històric de la Coma, al nord del Solsonès. Al cap de poc temps i de forma inesperada – estem en plena crisi econòmica- es comencen a succeir els encàrrecs i els projectes que compagino amb la meva tasca com a docent a l’escola Arrels II des de l’any 2014.

 

És a l’escola on precisament desplego una de les meves grans passions: la docència. Durant aquesta etapa l’equip pedagògic està liderat per Mireia Massana, Jaume Subirà, Olga Cortés i Gerard Farràs i per Montse Codina com a representat de la titularitat. M’involucro a fons en les tasques docents i en la renovació de la imatge gràfica i els diferents espais arquitectònics que conformen l’escola. També col·laboro amb la Unitat d’Escolarització Compartida l’Afrau (2013-2018) i en cursos de formació per a adults que es programen des de les administracions de la comarca.

 

Durant aquest primer període 2013-2016 realitzo els projectes de dues cases unifamiliars situades a Solsona i al municipi d’Olius, la rehabilitació de dues masies al Solsonès i l’ampliació d’una casa al municipi de Riner. Aquesta primera aproximació de l’arquitectura més pragmàtica vinculada amb l’habitatge em proporciona un coneixement molt gran dels valors de l’escala humana i em traspuen la sensibilitat necessària  a l’hora de copsar i fer possibles els requeriments i les il·lusions dels clients.

 

Al 2015 m’encarrego de rehabilitar la sala d’actes de l’escola Arrels secundària per tal de adequar-la a les prestacions tècniques i de confort actuals. Aquesta intervenció tindrà continuïtat l’any 2017 amb la remodelació de la sala d’actes de l’escola Arrels primària.

 

A principis del 2016 rebo l’encàrrec de rehabilitar el mític hotel Can Puig situat a Clariana del Cardener a prop de Solsona. És el primer cop que m’enfronto amb un equipament de gran magnitud i les seves sinèrgies m’obliguen a treballar en diversos nivells de concreció  (programa, definició arquitectònica, interiorisme, senyalètica…)

 

A poc a poc es van succeint projectes de caire comercial i empresarial, que donen testimoni de la vitalitat del teixit econòmic solsoní, com la creació de l’Estanc de Cal Pellicer (2016), la botiga Tatiana nadons (2016) i la rehabilitació i ampliació de la mítica botiga de Cal Camps situada a la plaça del Camp (2017) entre d’altres. En tots ells duc a terme una intervenció integral, que s’inicia amb els primers esbossos i  el projecte bàsic, i continua amb el projecte executiu, l’interiorisme i la imatge exterior. També em responsabilitzo de la imatge gràfica i exterior de  nombrosos comerços  com ara el centre de salut marcsala, Instal·lacionsMalé, la Sabatina i RosetaBonet psicologia, entre d’altres.

 

El volum de feina experimentat amb molts pocs anys, malgrat el context de crisis econòmica, m’obliguen a replantejar la situació i dimensió del meu estudi i l’any 2017 iniciem les obres d’unes noves instal·lacions al local situat als baixos del carrer Coll de Jou n2. A l’agost d’aquell any s’inauguren les noves instal·lacions, molt més àmplies i adequades, amb una trobada nombrosa amb diversos clients, col·laboradors, família i amics.

 

Ja al nou estudi rebem l’encàrrec de dissenyar una nova nau per a l’empresa Trepovi, les obres de la qual finalitzen al setembre de 2018. Seguint els requeriments de la propietat, projectem una nau de més 2.800m2 ampliables, un edifici d’oficines de 500m2 adossat a la construcció principal i la urbanització total de la parcel·la. A part del repte arquitectònic que representa aquesta immersió en l’arquitectura industrial, l’estudi coordina i redacta els diversos projectes d’instal·lacions i les nombroses llicències exigides.

 

Durant aquests anys també ens obrim camí en el món dels projectes d’activitats de diversa naturalesa: comercials, administratives, industrials i d’oci (bars i sales de festes ), com també en la certificació energètica, les inspeccions tècniques als habitatges ITE’s, les certificacions d’antiguitat i les certificacions d’habitabilitat (cèdules). També se’ns encarrega el manteniment i la cura periòdica dels immobles de vàries comunitats de propietaris.

 

Actualment Cuadrench, arquitectura i disseny es troba en ple desenvolupament i està immers en la redacció i execució de projectes molt variats, que donen resposta al teixit social, empresarial i cultural del país que l’envolta i al qual és sensible.

 

Per tirar endavant aquests projectes m’envolto de diversos col·laboradors. No obstant això, no cal dir que la influència del meu oncle Jaume Cuadrench (1951), arquitecte tècnic i artista, especialitzat en rehabilitació d’edificis històrics, i amb una sensibilitat única pel disseny, ha estat cabdal a l’hora de marcar un caràcter específic i reconeixible en les diverses obres artístiques i tècniques que hem anat creat conjuntament al llarg dels anys.

 

He encapçalat amb d’altres agents  de la ciutat múltiples iniciatives relacionades amb el patrimoni arquitectònic i amb l’urbanisme de la ciutat,  com ara la rehabilitació del Quarto dels Gegants, la cessió i remodelació de la plaça de l’edifici Àries, l’estudi per a rehabilitació de la casa de Cal Metge Solé i la comissió per a la restauració de l’orgue històric de la Catedral de Solsona.

La famiglia 

La meva família ha estat sempre vinculada al teixit associatiu i cultural de la ciutat.

 

El pare, Joan Cuadrench i Bertran, el Bufi (1947), enginyer de professió, lliga la seva activitat professional a la multinacional Tradema- Tafisa amb seu a Solsona i  en l’àmbit cultural esdevé fundador de l’Orquestra Patinfanjàs i es vincula a entitats troncals per al teixit associatiu de Solsona, com ara l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona i l’Agrupació de Geganters, on va liderar el traspàs dels antics portadors cap al moviment geganter tal i com el coneixem avui. Per aquest motiu el compositor Joan Roure i Jané li dedica – juntament amb 3 geganters més – el pasdoble per excel·lència del Carnaval posant-l’hi el seu sobrenom, el Bufi.

 

La mare, Adelina Tripiana i Barniol (1960), és empresària i continua el negoci familiar dedicat a la perruqueria i la imatge, amb estudis universitaris d’història, el seu negoci situat des dels anys 80 al Carrer de Sant Miquel de Solsona a Cal Bufau (casa històrica dels Cuadrench) esdevé sovint centre neuràlgic de reunions improvisades i iniciatives socials ben diverses.

 

La meva germana i amiga, Anna Cuadrench i Tripiana (1981), és doctora en Químiques per l’institut Químic de Sarrià de Barcelona i compagina, en la seva tasca professional, la docència amb l’empresa privada. Des de ben petita professa una militància sincera amb l’escoltisme, el guiatge i el país. Cal Bufau no seria la mateixa casa sense la tieta Conxita (1922) pal de paller de la família que als seus prop de 100 anys encara llegeix el diari cada dia i recorda amb precisió els viatges que l’han dut a conèixer pràcticament tot el món.

 

Estic casat amb M.Mercè Badia i Codina (1980) diplomada en educació social i en magisteri en l’especialitat d’anglès i som pares de dues nenes precioses, la Maria (2015), una apassionada dels contes on hi surt el llop, i l’Elsa (2018) que comença a mirar el món que l’envolta a través d’uns ulls negres com el grafit.

 

La meva manera de ser esdevé la confluència de dues famílies amb molta personalitat i caràcter. La família Cuadrench és oriünda de Solsona des de mitjan s. XIX (provinents de Cardona). Antics espardenyers i ramassaires, es dediquen al món de la moda i la confecció, l’art i el disseny durant gran part del s.XX i gaudeixen des de temps antics d’una presència notable a les entitats i les institucions de la ciutat. Per altra banda la família Tripiana procedeix de Lucainena de las Torres a Almeria. Família d’intel·lectuals, polítics, farmacèutics i artistes estroncada per la guerra del 1936 i escampada entre Catalunya i el País Valencià ( a Solsona des dels anys 50 del s.XX) presumeix d’un fort arrelament cultural i estimació en totes les poblacions que l’han acollit.

 

La meva cosina Claustre Cuadrench (1982) continua amb la tradició familiar de confeccionar espardenyes de set betes a la taller-botiga Bufau situada a la plaça del Camp, des d’on també dissenya i confecciona peces de roba. La seva germana Natàlia Cuadrench (1979) a banda d’atendre l’explotació agrícola i ramadera de La Salada és  interiorista i gaudeix d’una llarga experiència professional com a delineant en diversos estudis d’arquitectura.

 

Els germans Eduard Tripiana (1950) i Josep Maria Tripiana (1957)  han destacat des de sempre en diversos àmbits artístics i culturals. Eduard Tripiana, arquitecte superior, ha deixat empremta amb la construcció de la major part dels equipaments municipals dels que gaudeix Solsona i Josep Maria Tripiana, mestre de capella, compositor i poeta, dirigeix l’escolania del Claustre des de 1990 amb la sensibilitat d’un gran artista.

Epíleg

Aficionat a totes les expressions de l’art, m’agrada deixar-me perdre pels carrers, les exposicions i els concerts que tan sovint ens regala Barcelona, conversar amb els amics, viatjar en el temps i l’espai, escapar-me – sempre que puc- a veure les pel·lícules que programa l’emblemàtic Cine París i badar i contemplar la vida i la bellesa de les petites coses de Solsona.

 

“Déu està en els detalls” ( Mies van der Rohe)